Dia: 12 de desembre de 2012
Assistents:
Jorge Montolio
Sara Contreras
Ionela Ghita
Paula Lozano
Raquel Bielsa
Amparo Cardona
Resum general de la classe
Al dia de avui ens ha tocat prestar atenció a la sintaxi. La sintaxi la
podem definir com la part de la llengua que estudia les funcions de cada
element dins de l’oració i la forma en que es relacionen.
Per començar a endinsar-nos en la sintaxi, hem fet un recordatori de les
categories gramaticals:
-Articles, que poden ser determinats (per al català:
el,la,els,les; per a l’anglès: the) o indeterminats (per al català un/una,
uns/unes; per a l’anglès: a/an, some).
Els articles determinats i el nom sempre son concordants, és a dir, “la casa” concorda en article i nom, mentre
que si diguirem “el casa” seria incorrecte.
-Adjectius: ací trobem dos tipus de adjectius, per una banda
estan els qualificatius variables (tenen una forma per al
masculí i un altra per al femení. Exemple: fred/freda, agre/agra) i els qualificatius invariables (tenen una
mateixa forma per al masculí i per al femení. Exemple: amable, alegre). I per
l’altra banda els adjectius
determinatius, els quals els podem trobar: demostratius (aquest/aquesta), possessius
(meu, teu), quantitatius (tanta, molta, poca).
-Pronoms: Paraula variable o
invariable, sense significat propi que substitueix a un nom dins de l’oració.
Trobem pronoms personals àtons (mi,
la, el, els) i tònics (jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres i ells). També tenim pronoms determinatius que substitueixen
als adjectius, pronoms relatius i
interrogatius.
-Nom o substantiu: És la paraula
variable que designa persones, animals, coses, accions idees concretes o
abstractes.
-Adverbi: Paraula variable o
invariable, sense significat propi que substitueix un element de l’oració. Els adverbis
poden acompanyar a: verbs, adjectius i un altre adverbi. Exemples “Ta casa
està allí” adverbi de lloc invariable; “El pianista és massa bo”
adverbi que modifica de alguna manera a bo; “Ho sabeu massa bé” adverbi
que acompanya a un altre adverbi. També dir que un adjectiu en femení + ment
forma un adverbi “ Ho saps perfectament”.
-Verb: És la paraula variable
que expressa una acció que realitza o rep el subjecte. Sense la presencia d’un
verb, no hi ha oració. Les formes verbals no conjugades no son oracions,
“Prohibido jugar al fútbol “, son frases.
Podem dir que es tracta d’una oració quan és representa el verb
conjugat.
-Conjuncions: Paraula invariable
que uneix oracions
-Preposicions: Paraula
invariable que uneixen paraules. Tenim tres tipus de preposicions: Fortes (cap
a, contra, des de, entre, fins (a), malgrat, pro, segons, sense, ultra, vers,
envers, devers), febles (a, amb, de,
en, per, per a.) i locucions
preposicionals (a causa de, a favor de, per mitja de, malgrat…)
-Interjecció: Conté paraules que
denoten els estats d’ànim. Son expressions invariables
Desprès d’aquest xicotet repàs, ens toca treballar el sintagma. Dins d’un
sintagma poden haver-hi d’altres:
-sintagma nominal
-sintagma verbal
-sintagma adjectival
-sintagma adverbial
-sintagma preposicional
Però el més important és la funció que realitzen. Les funcions poder ser de:
-subjecte
-predicat
-complement del nom,
adjectiu, adverbi
-complement
directe/indirecte
-complement preposicional
-complement predicatiu
-complement atribut
-complement circumstancial
Alguns exemples:
-sintagma nominal, pot funcionar com a subjecte i com a complement i dins
del complement pot ser com complement directe, indirecte, circumstancial, i de
règim verbal, com a vocatiu i com aposició.
“Jesús juga al
futbol” Sintagma nominal
-sintagma verbal, dins
d’aquest sintagma també poden aparèixer altres sintagmes.
-sintagma adjectival (atribut, i c. Predicatiu)
-sintagma preposicional es composa de sintagma preposició + sintagma
nominal.
“Jo estava allí”
Jo: és un sintagma nominal que fa la funció de subjecte
Estava: sintagma verbal que fa la funció de predicat
Allí: sintagma adverbial que fa la funció de complement circumstancial de
lloc.
I en açò hem acabat la classe. Pense que ens ha ajudat per asolir o refrescar les categories gramaticals, els sintagmes i les seues funcions.
