dissabte, 22 de desembre del 2012

L'última classe



20 de desembre del 2012

Assistents

Amparo Cardona
Jorge Montolio
Raquel Bielsa
Sara Contreras
Ionela Ghita
Paula Lozano

Resum general de la classe

Aquest dijous va tindre lloc l’última classe de l’assignatura lingüística per a mestres. En aquesta classe vam veure un fragment de la pel·lícula  “La classe”. A l’hora que veiem el curt teníem que prendre anotacions dels gestos dels protagonistes i al igual que l’anterior dia varem analitzar l’ús que feien de la llengua; per tant, varem prendre nota dels solapaments, intervals, superposicions, interrupcions,  canvis de torn, reformulacions... que trobaven al vídeo.
Personalment, varem comprovar que en els 7 minuts que durava el curt hi havien molts intervals i solapaments, ja que en moltes ocasions es respectava el torn de la paraula i l’alumnat parlava quan li deia el professor, però altres vegades tots parlaven al mateix temps. També varem comprovar com els gestos moltes vegades diuen més que les paraules, ja que amb una simple mirada el professor pot donar el torn de la paraula sense necessitat de dir el nom de l’alumne.

Valoració personal de la classe

Al igual que l’anterior dia també  ens ha paregut una bona forma per a practicar i aprendre a identificar tots els conceptes que hem après durant aquesta última setmana, ja que no ens quedem sols en la teoria si no que anem més enllà.
Per altra banda, hem de dir que pensàvem que aquesta assignatura anava a ser més teòrica, però s’ha aconseguit fer-la pràctica al mateix temps. Per tant, pensem que la metodologia utilitzada en cadascuna de les sessions ha sigut molt favorable per al nostre aprenentatge.




La llengua en ús














19 de desembre de 2012

Assistents

Ionela Ghita
Raquel Bielsa
Amparo Cardona
Paula Lozano

Resum general de la classe

Aquesta setmana hem començat l’últim tema d’aquesta assignatura, anomenat “la llengua en ús”.
Abans de ficar-nos amb el temari “més a fons” ens hem posat per grups de 4 o 5 persones i ens hem gravat durant 10 minuts conversant. El tema del qual teníem que parlar era lliure, cadascú parlava del que volia.
Al principi de la classe no enteníem perquè teníem que registrar les nostres veus als telèfons mòbils mentres parlaven. No obstant això, al finalitzar la classe ho varem entendre tot, ja que hi havíem aprés de que tractava el tema i els conceptes principals; per tant, l’activitat inicial ens va servir per analitzar les converses i l’ ús que fem de la llengua a l’hora de parlar.
A continuació, plasmaré alguns dels conceptes que varem aprendre durant la classe :
En primer lloc crec que hem de definir una de les paraules que varem escoltar des de l’ inici de curs, m’estic referint a la pragmàtica, la qual s’encarrega d’estudiar la llengua dins del seu context.
Per altra banda, varem aprendre els patrons de comportament que les persones utilitzem constantment de manera inconscient quan parlem, aquestos són les interrupcions, les pauses de planificació i les reformulacions.
A més, una de les coses que fa el professorat i que segurament farem nosaltres en un futur per a captar l’ atenció de l’alumnat és utilitzar vocatius, autointerrompre’s, canviar el to de veu o utilitzar marcadors discursius ( saps?, escolta, veus...)
Finalment, quan canvien de torn realitzem una sèrie de coses, com són:

  •       Intervals: Es produeix quan canvien el torn de paraula i es produeix un breu silenci.
  •    Solapaments: Aquest el solem fer moltes vegades durant una conversa, es produeix quan varies persones parlen a l’hora i no respecten el torn de paraula.
  •     Interrupcions: Es produeix quan una persona està parlant i comença a parlar altra, en aquest moment la persona que estava parlant deixa de parlar.
  •     Superposicions: Es pot considerar com un solapament de curta duració que no altera les normes d’alternança de torn.

Valoració personal de la classe

Pensem que la metodologia utilitzada ha sigut la correcta, ja que no ens hem limitat a seguir solament la teoria, si no que l’activitat que hem fet al començament de la sessió ens ha servit per a posar en pràctica tot el que havíem après posteriorment.


divendres, 21 de desembre del 2012

Tots a prova





 

 
Dia 13 de desembre de 2012

Assistents
Sara Contreras
Paula Lozano
Raquel Bielsa
Ionela Ghita
Jorge Montolio
Amparo Cardona
 
Resum general de la classe.
 
Al dia de avui ens han ficat a prova. En primer lloc hem escoltat el poema “Una escala qualsevol” de Vicent Andrés Estelles interpretat per Ovidi Montllor, i a continuació hem realitza la prova de coneixements per parelles.
La prova ha consistit en escollir de la lletra del poema:
-fonemes consonàntics i classificar-los segons el punt d’articulació, el mode i la sonoritat.
-fonemes vocàlics i classificar-los segons el punt d’articulació i grau d’obertura.
-separar morfemes flexius verbals de les formes conjugades.
-realitzar un camp semàntic gradual agafant una paraula del poema.
-localitzar hiperònims i a continuació els seus hipònims.
-Localitzar holònims i els seus merònims.
Desprès de realitzar la prova, hem passat a la seua correcció i per a sorpresa de tots i totes hems sigut els avaluadors. Molt significatiu les explicacions dels companys i companyes al donar-nos feedback sobre les errades comeses en la prova.










La sintaxi






Dia:  12 de desembre de 2012

Assistents:
Jorge Montolio
Sara Contreras
Ionela Ghita
Paula Lozano
Raquel Bielsa
Amparo Cardona

 
Resum general de la classe

Al dia de avui ens ha tocat prestar atenció a la sintaxi. La sintaxi la podem definir com la part de la llengua que estudia les funcions de cada element dins de l’oració i la forma en que es relacionen.

Per començar a endinsar-nos en la sintaxi, hem fet un recordatori de les categories gramaticals:

-Articles, que poden ser determinats (per al català: el,la,els,les;  per a l’anglès: the) o indeterminats (per al català un/una, uns/unes; per a l’anglès: a/an, some).

Els articles determinats i el nom sempre son concordants, és a dir,  “la casa” concorda en article i nom, mentre que si diguirem “el casa” seria incorrecte.

-Adjectius: ací  trobem dos tipus de adjectius, per una banda estan els qualificatius variables (tenen una forma per al masculí i un altra per al femení. Exemple: fred/freda, agre/agra) i els qualificatius invariables (tenen una mateixa forma per al masculí i per al femení. Exemple: amable, alegre). I per l’altra banda els adjectius determinatius, els quals els podem trobar: demostratius (aquest/aquesta), possessius (meu, teu), quantitatius (tanta, molta, poca).

-Pronoms: Paraula variable o invariable, sense significat propi que substitueix a un nom dins de l’oració. Trobem pronoms personals àtons (mi, la, el, els) i tònics (jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres i ells). També tenim pronoms determinatius que substitueixen als adjectius, pronoms relatius i interrogatius.

-Nom o substantiu: És la paraula variable que designa persones, animals, coses, accions idees concretes o abstractes.

-Adverbi: Paraula variable o invariable, sense significat propi que substitueix un element de l’oració.  Els adverbis poden acompanyar a: verbs, adjectius i un altre adverbi. Exemples “Ta casa està allí” adverbi de lloc invariable; “El pianista és massa bo” adverbi que modifica de alguna manera a bo; “Ho sabeu massa bé” adverbi que acompanya a un altre adverbi. També dir que un adjectiu en femení + ment forma un adverbi “ Ho saps perfectament”.

-Verb: És la paraula variable que expressa una acció que realitza o rep el subjecte. Sense la presencia d’un verb, no hi ha oració. Les formes verbals no conjugades no son oracions, “Prohibido jugar al fútbol “, son frases.  Podem dir que es tracta d’una oració quan és representa el verb conjugat.

-Conjuncions: Paraula invariable que uneix oracions

-Preposicions: Paraula invariable que uneixen paraules. Tenim tres tipus de preposicions: Fortes (cap a, contra, des de, entre, fins (a), malgrat, pro, segons, sense, ultra, vers, envers, devers), febles (a, amb, de, en, per, per a.) i locucions preposicionals (a causa de, a favor de, per mitja de, malgrat…)

-Interjecció: Conté paraules que denoten els estats d’ànim. Son expressions invariables


Desprès d’aquest xicotet repàs, ens toca treballar el sintagma. Dins d’un sintagma poden haver-hi d’altres:

-sintagma nominal
-sintagma verbal

-sintagma adjectival
-sintagma adverbial

-sintagma preposicional

Però el més important és la funció que realitzen. Les funcions poder ser de:

-subjecte
-predicat

-complement del nom, adjectiu, adverbi
-complement directe/indirecte

-complement preposicional
-complement predicatiu

-complement atribut
-complement circumstancial

 
Alguns exemples:

-sintagma nominal, pot funcionar com a subjecte i com a complement i dins del complement pot ser com complement directe, indirecte, circumstancial, i de règim verbal, com a vocatiu i com aposició.

                Jesús juga al futbol” Sintagma nominal

-sintagma verbal, dins d’aquest sintagma també poden aparèixer altres sintagmes.

-sintagma adjectival (atribut, i c. Predicatiu)

-sintagma preposicional es composa de sintagma preposició + sintagma nominal.

Jo estava allí

Jo: és un sintagma nominal que fa la funció de subjecte

Estava: sintagma verbal que fa la funció de predicat

Allí: sintagma adverbial que fa la funció de complement circumstancial de lloc.

 I en açò hem acabat la classe. Pense que ens ha ajudat per asolir o refrescar les categories gramaticals, els sintagmes i les seues funcions.
 

dijous, 13 de desembre del 2012

Un bon repàs.





Dia: 5 de Desembre de 2012.

Assitents: 

Raquel Bielsa
Amparo Cardona
Jorge Montolío
Ionela Ghita
Sara Contreras


Valoració general de la classe.

Aquest dia, degut a que hi havia uns dubtes per part d'alguns companys de classe referent a l'anterior classe impartida, ens vam dedicar a repassar i recordar allò que ja havíem vist l'últim dia. 

Vam fer un repàs de totes les lliçons donades fins ara. I per tant  començarem per el mes bàsic, diferenciar entre fonètica i fonologia.

A continuació recordarem la classificació dels fonemes consonàntics i vocàlics, diferenciant les propietats el punt d'articulació, el mode d'articulació, la sonoritat i les característiques d'aquestos. Ampliant i comentant els al·lomorfs els quals eren bastant peculiars. Afegirem també l'explicació dels arxifonemes, aportant exemples per a una millor clarificació.

En acabant, procedirem a la participació activa de la classe aportant paraules per realitzar la seua flexió nominal o verbal, exposantse en la pissarra.


Valoració general de la classe.

Aquest dia va ser molt productiu ja que amb el repàs donat, van quedar clar molts dels conceptes importants d'aquest tema, gràcies a els exemples donats poguérem veure la realització dels exercicis i per tant poder fer-los mes endavant quan se'ns requerisca.

dimarts, 11 de desembre del 2012




Dia: 29 de Novembre del 2012
Assistents:
Raquel Bielsa
Amparo Cardona
Sara Contreras
Ionela Ghita
Paula Lozano
Jorge Montolio

Resum general de la classe
En aquesta classe, en primer lloc, hem continuat donant teoria. Hem començat el tema de la morfologia, que es la disciplina de la lingüística que estudia l’estructura interna de la paraula. Dins de la morfologia, podem trobar les unitats mínimes amb significats i els monemes, que es divideixen en dos tipus: els lexemes, que tenen un significat lèxic, i els morfemes, que tenen un significat gramatical.
Podem trobar:
·    Els morfemes gramaticals:  - Independents, els quals presenten independència fonològica del lexema, i permeten la inserció entre ell i el lexema d’altres morfemes i paraules.
   - Flexius, que son depenents, debut a que van units a un altre monema per completar el seu significat. Marquen relacions gramaticals entre els diferents participants d’ una acció verbal o expressió nominal.

·     Els morfemes derivatius:  Modifiquen sintàcticament i semànticament els mots.
                                                Els morfemes derivatius es poden classificar en:
                                               -Prefixos
                                               -Sufixos
                                               -Infixos
·       Els morfemes es componen per un morf i varis al·lomorfs.
Exemple: tinc, tens, tinguí, tenia....

Després de donar la teoria, vam fer una activitat, en la que teníem que agafar un paràgraf de la cançó “Calgary 88”, i separar els morfemes i els lexemes de tots els verbs, posant també de que classe eren els morfemes i els verbs.
Per últim, ens van deixar temps per a poder acabar l’activitat de les comparacions de la classe anterior, ja que hi havia gent que no la tenia finalitzada.


·         Valoració general de la classe
Aquesta a sigut una sessió molt productiva, per que hem après una part de la gramàtica, que encara que l’ havíem estudiat en bachiller, no ens a resultat fàcil en un principi d’entendre. A sigut una classe molt interesant perque hem donat coses noves que en un futur ens serviran per a donar classe als nostres alumnes.








Dia: 28 de Novembre de 2012
Assistents:
Raquel Bielsa
Amparo Cardona
Sara Contreras
Ionela Ghita
Paula Lozano
Jorge Montolio
·     Resum general de la classe
En aquesta sessió hem posat en pràctica la teoria donada en les classes anteriors sobre la fonètica i la fonologia, tant les vocals com les consonants, per a vore si l’havíem entès correctament i poder consultar tots els dubtes.
L’activitat consistia en comparar, per parelles o grups de 3 persones, els sistemes fonològics  del català, l’anglès i l’espanyol per a vore quins sistemes coincidien als tres idiomes, quins        tan sols coincidien en 2, i els que eren únics per a un d’ells. Per a fer-ho, teníem que fixar-nos     en el mode d’articulació i el punt d’articulació de cada sistema, i vore si eren els mateixos o no. La comparació la teníem que fer tant amb les vocals com amb les consonants.   
Desprès d’això, teníem que relacionar els sistemes fonològics del català i del espanyol, i       posar paraules per a poder identificar el so de les grafies tant en una llengua com en l’ altra.
Per exemple: del sistema alveolar /n/, que es nasal i sorda à neu (català) i niño (espanyol).

·     Valoració general de la classe
Pensem que aquesta classe va ser molt satisfactòria i productiva per a tots nosaltres, per que fer aquesta activitat a sigut una manera diferent de practicar la teoria donada anteriorment, debut a que es molt més dinàmic fer-ho ací i s’entenen millor les coses, que si tinguérem que estudiar-ho des de un principi sense l’ajuda de les activitats. Encara que al principi no enteníem  molt be l’activitat i ens pareixia un poquet llarga, desprès l’hem fet sin ninguna dificultat.
Els requadres dels sistemes fonològics i les conclusions de les comparacions que hem fet amb aquesta activitat, són un bon recurs per a poder estudiar aquesta part del tema.