-
Dia: 7 de
Novembre de 2012
-
Assistents: Sara
Contreras, Paula Lozano, Raquel Bielsa, Amparo Cardona, Ionela Ghita i Jorge
Montolio.
· RESUM GENERAL.
Quan pensem en gramàtica
tradicional, inconscientment pensem negativament sobre aquesta. Al sentir la paraula
tradicional la jutgem com una cosa obsoleta o un mètode que ja no serveix per a
l’ensenyament de llengües, sense adonar-nos que encara està present en alguns
del processos d’aprenentatge vigents avui en dia en l’escola.
Per a conèixer un poc més sobre
aquesta metodologia anem a acostar-se a les seues arrels, per a saber d’on
prové i com a ha evolucionat fins als nostres dies.
- Descripció
i aproximació històrica
Este
mètode va sorgir a Prussia a finals del segle XVIII i va adoptar com a model el
sistema utilitzat per a l'ensenyança del llatí i del grec. Alguns dels seus
representants van ser J. Seidenstücker, K. Plötz, H. S. Ollendor i J.
Meidinger. Basat en l'ensenyança de les llengües clàssiques, este mètode ha
sigut el més usat fins a la mitat del segle XX. Actualment i a pesar de la mala
reputació adquirida, encara podem trobar molts docents que apliquen, totalment
o parcialment, les característiques d'esta metodologia.
- Característiques de la Gramàtica Tradicional.
La
gramàtica tradicional és la més bàsica de totes, i al mateix temps desestimada
per tots els filòlegs, però continua sent vigent a les escoles de hui en dia
per a abordar alguns aspectes bàsics. Este mètode requereix que els estudiants
tradueixen grans quantitats de text, paraula per paraula, i que memoritzen
diverses regles gramaticals i excepcions així com llargues llistes de
vocabulari. L'objectiu d'este mètode és tindre la capacitat de llegir i traduir
grans obres mestres i clàssics. El mètode gramàtica- traducció basa
l'ensenyança d'una segona llengua en l'anàlisi detallat de les regles
gramaticals i les seues excepcions per a després aplicar els coneixements
adquirits a la traducció d'oracions i textos que s'efectua de la llengua pròpia
i al revés. La primera llengua serveix com a sistema de referència per a
l'adquisició de la segona llengua.
I ara ens preguntarem, però quines aportacions ens ha deixat aquest mètode a les escoles d’avui en
dia?
Doncs ens ha deixat aportacions tan valuoses com
qualsevol altres com:
-
Gran sensibilitat lingüística i una capacitat de treball
i de síntesis envejables.
-
Coneixement de la normativa com a aspecte important de la
llengua culta i estàndard.
-
Exercicis de producció, es a dir, activitats
on es requereix que l’alumnat produïxca, bé oralment o bé per escrit, enunciats
en L2, exercicis de substitució, de transformació, de completar, de traducció,
de pregunta-resposta, etc.
-
Importància del significat en el procés d’aprenentatge.
-
Insistència en la comprensió del text.
-
La traducció de textos.
-
Traducció de grans llistes de vocabulari.
Una vegada
sabem d’on prové i el que ens ha aportat, passem a analitzar com es posa es
pràctica aquest mètode a un aula, es a dir, quins rols adoptarien tant el professorat com l’alumnat.
El professor és el principal protagonista del procés
d’ensenyança-aprenentatge, es a dir és l’autoritat màxima. La seua funció consisteix en proporcionar els
coneixements lingüístics i corregir les errades produïdes pels alumnes.
Les crítiques a la metodologia tradicionals s’han fet
notables, però és cert que actualment hi ha docents que segueixen adoptant
aquesta postura. Aquest fet és possible per diversos motius, que plasmarem a
continuació:
·
Els professors de llengua s’han educat amb gramàtiques
tradicionals i, com és molt complicat
trencar els hàbits, tendeixen a transmetre el mateix tipus d’ensenyament
lingüístic que han rebut, amb algunes modificacions.
·
Les gramàtiques tradicionals no exigeixen tants esforços
d’intel·ligibilitat ni tanta preparació especifica per a entendre-les i
aplicar-les a diferencia d’ altres gramàtiques, ja que no es basen en cap
metodologia formal.
·
Fins fa poc no hi havia cap descripció completa d’una
llengua concreta que no fora tradicional.
Per aquests motius és més fàcil per als docents aplicar la metodologia de
sempre en la gramàtica tradicional.
Per altra banda, el mètode d’ensenyament es basa en la gramàtica explícita.
La classe sol ser un lloc de correcció, on els professors censuren tots aquells
usos que no corresponen exactament a una norma suposadament culta, que se
circumscriu, a la llengua escrita literària. A més, la classe de llengua sol
basar-se en l’explicació d’un concepte que després es practica amb exercicis
especialment dissenyats per a aquesta finalitat. La llengua s’ensenya de manera
deductiva, es a dir, de la regla a l’exemple.
En definitiva, el rol que juga el professorat en la gramàtica tradicional
és la de autoritat superior. És l’encarregat de organitzar i dirigir als xiquets
i xiquetes, a més s’encarrega de corregir les errades.
Per l’altra banda, el rol de
l’alumnat principalment consistís en llegir i traduir moltes vegades les
paraules del vocabulari d’un idioma a l’altre. Al igual que tenen que
memoritzar llargues llistes de vocabulari bilingües, definicions i regles
gramaticals, i traduir grans paràgrafs de textos paraula per paraula. Aquest
mètode serveix per a aprendre una llengua de manera més ràpida i fàcil. Amb
aquest mètode els alumnes segueixen un camí segur i s’ajuden amb la llengua
materna per a fer comparacions amb la nova llengua.
A classe feien activitats en les quals devien de posar les paraules
traduïes moltes vegades per acabar recordant-les, devien de fer moltes frases
per a aprendre a formar-les correctament i traduir llargs paràgrafs de textos.
Els estudiants tenien un paper molt poc participatiu, ja que es limiten a fer
les activitats seguint les instruccions
del professor de forma individual, deixant a un costat les activitats en grup,
les investigacions, les activitats més didàctiques, etc. Son uns receptors
passius dels coneixements donats per el professor.
Els alumnes deuen de ser capaços de llegir grans obres de la literatura de
la llengua estudiada, ja que es posa molt d’esforç en la lectura y en
l’escriptura, deixant a un costat l’aspecte oral de la llengua. S’incideix més
en les habilitats receptives que en les productives, per que es pensa que si es
sap llegir i escriure literatura,
parlar-la a de ser automàtic.
Els estudiants han de agafar el grau màxim de perfecció de una llengua,
tant a l’ hora d’ escriure, de llegir i de parlar.
VALORACIÓ GENERAL DEL PROJECTE
Encara que sabem que aquest mètode s’ha quedat enrere en molts aspectes del
procés d’ensenyament-aprenentatge de llengües, també es cert que ens mostra
aspectes molt importants i bàsics per a assolir i aprendre una llengua.
Compartim amb aquest mètode, per exemple, el fet de que creiem important
que els i les alumnes coneguin la gramàtica des del principi, es a dir, que coneguin
d’on prové el que escriuen, llegeixen i aprenen. També es cert, que pensem que
hi ha alguns aspectes de la llengua que es molt difícil d’aprendre si no d’aquesta
manera. No més fa falta pensar com vam aprendre nosaltres mateixa les llargues
llistes de verbs irregulars de l’anglés, les taules de multiplicar de
matemàtiques o les excepcions i regles d’accentuació de les matèries de
llengua. Açò son només uns clars exemples de que la gramàtica tradicional encara
està viva a les aules i que alguns aspectes realment funciona.
Com hem dit abans, no tot ho compartim. També criem que aquest mètode no
funciona com un aprenentatge significatiu, es a dir, que no es fixa en el que l’alumnat
ja sap, ni parteix de les seues experiències personals i els fa participatius d’aquestes,
aspectes que considerem també molt importants en l’aprenentatge. Pensem que es
bo que l’alumnat siga part activa de la classe, que coopere amb altres companys
i companyes i que treballe en equip, i aquests son aspectes que la gramàtica
tradicional desestima. A més, tots i totes sabem, que en moltes ocasions, tot
allò que aprenem de memòria o de “carrereta” per a aprovar l’examen de l’endemà
acaba per oblidar-se en creuar la porta de l’aula.
I després de tot açò i com a reflexió final extraiem que “el mètode es que
no hi ha mètode. Cadascú agafa aquells aspectes i característiques que s’ajusten
al que es vol ensenyar, i que no existeix un mètode perfecte i un mètode roí. El
mètode ideal es aquell que s’ajusta a l’alumnat i aconsegueix que es transmeta
el que deveres es vol transmitir.”
